80 anys d’Esquerra Republicana de Catalunya al Penedès. L’organització d’ERC, 1931-1936

Ara fa 80 anys, es va consituir la primera comarcal del Penedès d’Esquerra Republicana de Catalunya. De fet, tal i com s’assenyalava al setmanari Abril (23-1-1932), la del Penedès va ser la primera organització comarcal que es va estructurar al partit. La qüestió comarcal havia pres força embranzida en els darrers anys de la Dictadura i el Penedès no va estar absent d’aquest moviment. Cal recordar les exposicions d’art del Penedès, diversos aplecs de germanor penedesenca, etc. Per a ERC, però, la forma d’organització comarcal no era una simple qüestió d’identitat. Des del primer moment, Esquerra Republicana de Catalunya va buscar una estructura que ajudés a combatre les antigues xarxes que havia anat bastint el caciquisme al llarg dels anys. Per aquest motiu Roc Boronat afirmava que “En organitzar el nostre partit de Catalunya i per Catalunya, se'ns ha ocorregut de seguida la divisió de la nostra terra en comarques naturals. Tot un munt de dificultats ens sortiren al pas i fins en certs moments vàrem tenir la temença de què la nostra intenció era irrealitzable”. Per això es va adoptar la divisió comarcal que havia fet Pau Vila en el seu llibre El problema comarcal de Catalunya, prefigurant la voluntat d'estructurar administrativament el país d'aquesta mateixa manera. Segons Boronat, l'objectiu era clar: “En tota l'organització d'Esquerra Republicana perseguim la mateixa finalitat: regenerar la nostra política. És per això que esperem la col·laboració decidida de totes les nostres entitats per tal de realitzar ràpidament aquesta concepció nostra i que la seva actuació siguin ja els primers resultats de la nova política que ha de millorar totes les coses de casa nostra.” Roc Boronat concloïa que “Esquerra Republicana no és ni ha de ser un partit més. Reflexa la coincidència de la nova Catalunya i una nova concepció de totes les coses que a Catalunya hi ha.” (Abril, 31-10-1931). De manera, la conseqüència lògica de tot plegat és que la gent del Penedès decidís organitzar-se col·lectivament i en això es van avançar a la resta del partit. En la primera comarcal hi eren presents la majoria d’entitats adherides a ERC de les tres comarques que actualment formen la regional d’ERC del Penedès: l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

Després de la proclamació de la República, de la consitució de la Diputació provisional de la Generalitat, de les eleccions a Corts constiuents del 28 de juny, tocava organitzar el partit. Al Penedès només cinc entitats s’havien adherit a la Conferència d’Esquerres Catalanes -acte fundacional d’ERC- celebrada entre el 17 i el 19 de març de 1931: l’Agrupació Republicana de Vilafranca, el Bloc Catalanista Republicà, també de Vilafranca, el Centre Democràtic Federalista de Vilanova, el Centre Republicà Nacionalista del Vendrell, el Comitè Republicà de la Bisbal del Penedès i el grup Els Segarrotes de Vilanova. D’aquestes organitzacions, només l’Agrupació Republicana, el Centre Democràtic Federalista i el Centre Republicà Nacionalista, continuaren al partit. El grup Els Segarrotes es convertí en el Centre d’Esquerra-Estat Català, però per discrepàncies amb Macià a l’hora d’escollir el representant del Penedès a les eleccions del 28 de juny de 1931, no van participar mai de la vida organitzativa al Penedès.

Entre el 14 d’abril i l’agost de 1931, van ser moltes les entitats que es van adherir al partit arreu de la regió penedesenca, de manera que el primer Ple Comarcal d’ERC d’el Penedès es va celebrar el 23 d’agost de 1931 [Democràcia, 29-8-1931] i en el segon, que es celebrà el 6 de setembre següent, es va aprovar definitivament el reglament que havia de regir la federació i el seu primer Comitè directiu format per:

President: Pere Mestres, de Vilanova i la Geltrú

Vicepresident: Sadurní Oliver, de Sant Sadurní d'Anoia.

Secretari: Joan Balletbò, de Vilafranca del Penedès

Comptador: Josep Esteve, de Gelida

Caixer: Josep Camps, de Torrelles de Foix

Un representant de les entitats del Baix Penedès

Aquest darrer no es va arribar a nomenar. Si la primera organització comarcal havia inclòs les tres comarques del Penedès històric, a partir dels acords del I Congrés Nacional (febrer de 1932), el Penedès quedà dissociat en dues organitzacions diferents dins del partit: la del Penedès (Alt Penedès i Garraf) i la comarcal del Vendrell (Baix Penedès). S’havia decidit que les comarcals existents s’havien d’adaptar a les circumscripcions electorals existents a l’època: Barcelona ciutat, Barcelona província, Girona, Lleida i Tarragona. Tot i amb això, des d’Esquerra al Penedès no es va abandonar mai la voluntat que la nova divisió administrativa que s’estava discutint contemplés la unitat del Penedès. D'aquesta manera, el 20 de gener de 1933, a instàncies de Salvador Armendares, es va fer una reunió d'alcaldes dels municipis de la regió en què s'instava el Parlament a reconèixer la unitat del Penedès.

Tot seguit exposaré una relació de les entitats que he detectat que, en un moment o altre del període 1931-1936, van estar adherides a ERC, organitzada per comarques i municipis.

Alt Penedès

Avinyonet del Penedès

El 14 de setembre de 1931 es va constituir el Centre d’Esquerra Republicana d’Avinyonet, el qual devia estar integrat per membres de la societat La Concòrdia. El 1933 tenia 35 militants i el 1934, en tenia 40. El maig de 1934 el seu consell directiu el formaven: Joan Sendre Solé (president), Venanci Massana Cuscó (vicepresident), Salvador Raventós Marei (secretari), Joaquim Cuscó Miquel (vicesecretari), Ferran Raventós Mata (comptador), Josep Guasch Mestre (caixer), Agustí Llopart Vendrell (adjunt) i Josep Ràfols Cols (adjunt). En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, la llista de La Concòrdia (adherida a Esquerra Republicana, segons consta al Butlletí Oficial de la Generalitat) va obtenir 482 i cinc regidors: Josep Miquel Puig, Venanci Massana Cuscó, Francesc Esteve Romeu, Josep Escofet Batlle i Joan Mata Pujol.

Les Cabanyes

A les Cabanyes no hi va haver organització d’ERC. Tot i amb això, a les eleccions municipals de 1934 es va presentar una llista del partit (fou l’única que es presentà al municipi), que obtingúe 215 vots i cinc regidors: Pere Albornà Romeu, Alfred Galofré Saumell, Pere Mestres Raumell, Pere Raventós Mestres i Pere Soler Bruna.

Castellet i la Gornal

No hi va haver organització comarcal. El 1934, a les eleccions municipals es van presentar una llista d’ERC i una altra de la Unió de Rabassaires. La llista d’ERC va guanyar i va obtenir 364 vots i els regidors elegits per ERC foren: Joan Torrents Pascual, Joan Sevé Cuscó, Joan Pujol Cassanyes, Andreu Cassanyes Batlle, Pere Tort Ferrater i Josep Rossell Mestres.

Castellví de la Marca

A Castellví de la Marca hi havia el Centre d’Esquerra Republicana, el qual es devia crear després del II Congrés Nacional ordinari (juny 1933). El maig de 1934 tenia 279 militants i el juny de 1936, en tenia 150. El Consell directiu de maig de 1934 era format per Lluís Recasens (president), Andreu Piñol (vicepresident), Joan Gallart (secretari), Pere Arnabat (comptador), Josep Calaf (caixer), Joan Serra (adjunt) i Josep Pujol (adjunt). En les eleccions municipals de 1934 va obtenir 527 vots i sis regidors: Pere Gallart Morató, Pere Casals Sernós, Antoni Batet Urpí, Josep Sogas Solé, Joan Elias Sans i Joan Casas Casanovas.

Font-rubí

A Font-rubí es creà el Centre Democràtic d’Esquerra Republicana. El juny de 1936 tenia 93 socis. En les eleccions de municipals de 1934 va obtenir 372 vots i 6 regidors, guanyant l’alcaldia. Aquests regidors eren: Joan Domènech Ventura, Pere Rafecas Olivella, Joan Càlix Saumell, Josep Miret Prats, Antoni Valls Quintana i Joan Gallego Tuyà.

Gelida

La Societat Coral Artesans, fundada el 1897 va decidir-se a integar-se a ERC. Per això va crear una secció política que va prendre el nom de Joventut d’Esquerra de Gelida. El juny de 1933 tenia 50 militants, el maig de 1934 100, i el juny de 1936 86. El maig de 1934 el Consell directiu estava fomat per Antoni Ferrer Miró (president), Romà Casas (vicepresident), Joaquim Julià (secretari), Joan Claramunt (vicesecretari), Josep Tomàs (comptador), Josin Riba (caixer) i Josep Llopart Alegra (adjunt). El 1936 el president de la Joventut d’Esquerra de Gelida continuava essent Antoni Ferrer i el vicepresident era JosepTomàs Rovira. En les eleccions del 12 d’abril de 1931, els republicans foren minoria però els tres regidors que van sortir -Joan Bertran Llopart, Martí Planas Gras i Àngel Ollé Capdevila- van ser els més votats. En les eleccions municipals de 1934 va ser la llista més votada (746 vots i sis regidors). Els regidors d’ERC de 1934 foren: Joan Bertran Llopart, Àngel Ollé Capdevila, Martí Planas Gras, Francesc Llopart Ollé, Josep Alegre Claramunt i Pere Gibert Rius. La Joventut d’Esquerra publicà una revista que tenia per capçalera Flama.

La Granada

El 1931 es creà el Centre d’Esquerra Republiana. El juny de 1936 tenia 77 socis. Els cinc regidors que va obtenir el Sindicat Unió Agrícola (303 vots) el 1934 eren també membres d’ERC. Aquests eren: Manuel Escoda Oller, Josep Colomer Bas, Josep Puig Vives, Joan Mestres Freixa i Joan Casanovas Olivella.

Mediona

Entre 1932 i 1933, el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Joan de Mediona es va adherir a ERC. El Sindicat s’havia fundat el 1914. El juny de 1936 tenia 120 socis. En les eleccions municipals de 1934 es va decidir copar l’Ajuntament i des del Sindicat es van presentar dues candidatures: la Cooperativa de Federació d’Esquerra Republicana de Catalunya en coalició amb la Societat de Rabassaires l’Amistat i l’Agrupació Sindicat d’Agricultors Rabassaires d’Esquerra. Els regidors elegits foren: Josep Almirall Iglésias, Antoni Suriol Raspall, Miquel Gustems Domingo, Francesc Balada Ventura i Josep Busquets Vallès.

Olèrdola

L’any 1931 hi havia un Centre d’Esquerra Republicana de Catalunya a Moja. En les eleccions municipals de 1934 la llista d’ERC va guanyar, amb 409 vots i cinc regidors: Josep Raventós Valldosera, Pere Tort Raventós, Salvador Mestres Mestres, Jaume Llucià Raventós i Pere Font Solé.

Olesa de Bonesvalls

El Centre Federal d’Esquerra es va adherir a ERC el 20 de maig de 1931. El 1934 tenia 61 socis i el seu Consell directiu estava format per Vicenç Olivella Raventós (president), Joan Badell Parellada (vicepresident), Joan Santacana Mitjans (secretari), Joan Masana Fusté (vicesecretari), Joaquim Raventós Julià (comptador), Ramon Ros Mitjans (caixer), Francesc Badell Badell (adjunt), Josep Carbó Farigola (adjunt) i Joan Urpi Ràfols (adjunt). A les eleccions municipals de 1934 va treure 158 vots i 4 regidors: Pere Mestres Cases, Josep Augé Tutusaus, Joan Escala Ventura i Agustí Olivella Cuscó.

Pacs del Penedès

No hi ha constància d’organització d’ERC a Pacs. El gener de 1934 es va presentar una llista de Rabassaires d’Esquerra Republicana (l’única que es presentava al municipi), obtenint 102 vots i els cinc regidors que componien l’Ajuntament: Josep Martí Salvà, Josep Ferré Pellicer, Joan Esclassans Grau, Casimir Saperas Colet i Josep Rovira Montserrat.

El Pla del Penedès

L’any 1921 es va crear el Sindicat Cooperatiu Unió d’Agricultors, el qual es va adherir a ERC l’estiu de 1931. L’any 1931 tenia 52 socis i el juny de 1936, 80. L’any 1936 el president era Isidre Domènech i el secretari Joan Gallart. En les eleccions municipals de 1934 va guanyar amb 411 i cinc regidors: Josep Boada Batlle, Jaume Queraltó Mestres, Albert Catanis Ferrer, Albert Roca Parellada i Jaume Figueras Panadés.

Pontons

El 3 de gener de 1932 es va constituir el Centre d’Esquerra Republicana i el gener de 1933 s’hi incorporava la Joventut Federal d’Esquerra. El maig de 1934 tenia 32 socis i el seu Consell directiu estava format per Vicenç Tutusaus Domènech (president), Pere Vives Farré (vicepresedient), Josep Martí Bertran (secretari), Jaume Domènech Solé (caixer) i els adjunts Josep Gomà Vallès, Pau Gomà Segura, Jaume Valdosera Romeu, Rafel Queralt Cruset i Josep Domènech Martí. En les eleccions municipals de 1934 la llista d’ERC va obtenir 93 vots i 4 regidors: Albert Sapera Sendra, Josep Martí Bertran, Jaume Segura Romeu i Joan Parres Bartrolí.

Puigdàlber

No hi ha constància de cap entitat adherida. En les eleccions municipals de 1934 es va presentar llista d’ERC, la qual va rebre 77 sufragis que li permetien tenir quatre regidors: Manuel Parellada Mitjans, Josep Castañares Expósito, Jaume Ferrando Sàbat i Josep Mir Milà.

Sant Cugat Sesgarrigues

El Centre d’Esquerra Republicana es va consituir el 4 d’abril de 1931. També hi tenia adherida la Unió de Rabassaires. L’any 1934 tenia 66 militants i el seu Consell directiu estava format per Joan Vidal Rigual (president), Josep Ferrer Ferret (vicepresident), Remigi Cuscó Miquel (secretari), Joan Ollé Ferrer (vicesecretari) Joan Boada Rovira (comptador), Joan Parladé Piñol (caixer), Josep Poch Urpí (adjunt) i Emili Amell (adjunt). En les eleccions municipals de 1934, la llista d’ERC va quedar segona, amb 173 vots i dos regidors: Josep Travé Forns i Joan Urgell Sadurní.

Sant Llorenç d’Hortons

No hi constància d’organització local d’ERC. En les eleccions municipals de 1934 la Unió de Rabassaires i Esquerra van decidir copar l’Ajuntament, presentant dues llistes. La d’ERC quedà segona, amb 65 vots i 2 regidors. Salvador Arnau Farré i Francesc Subirana Guilera.

Sant Martí Sarroca

L’any 1931 comptava amb dues entitats, el Centre d’Esquerra Republicana i la Cooperativa Obrera de la Bleda. L’any 1933, el Centre tenia 271 socis i el 1936, 192. L’any 1936, el president era Pere Llopart i el secretari Josep Canals. En les eleccions municipals de 1934, ERC, la Unió de Rabassaires i la Unió Socialista de Catalunya van copar les eleccions, presentant dues llistes diferents. El Centre d’ERC va guanyar, amb 714 vots i set regidors: Pere Rabella Farré, Josep Marlés Cuscó, Josep Cruset Llenas, Marcel·lí Pera Llopart, Joan Sivill Bertran, Joan Ventura Soler i Josep Puiggròs Sogas.

Sant Pere de Riudebitlles

La Joventut d’Esquerra Republicana de Sant Pere de Riudebitlles va participar ja en els primers plens comarcals d’ERC al Penedès. El maig de 1934 tenia 200 socis i el seu Consell directiu l’integraven Josep Creixell Montserrat (president), Joan Carol Llorens (vicepresident), Joan Tarrida Esteve (secretari), Josep Alegre Ràfols (vicesecretari), Antoni Parellada Baiges (caixer), Jaume Galimany (adjunt) i Jaume Esteve (adjunt). A les eleccions municipals l’Ateneu Republicà Català de la Joventut d’ERC va obtenir 411 vots i 6 regidors, guanyant les eleccions. Els regidors d’ERC foren: Josep Creixell Montserrat, Ignasi Gumà Miret, Enric Alegre Estalella, Antoni Vallès Arús, Pere Valls Llongarriu i Jaume Romeu Esteve.

Sant Quintí de Mediona

El 15 d’agost de 1931 s’havia creat el Centre Obrer Republicà a partir de la iniciativa de la llista republicana guanyadora en les eleccions del 12 d’abril. Un any després de la seva creació, es decidia el seu ingrés a ERC. El 1933 tenia 123 socis i el maig de 1934 30. En aquesta darrera data, conformaven el seu Comitè directiu Martí Olivella Ausgrat (president), Bartomeu Llobet (vicepresident), Jaume Olivella Mata (secretari), Antoni Ramon Planas (vicesecretari), Ramon Rafecas Sabater (comptador), Jaume Gallego Miró (caixer) i els adjunts Josep Creixell, Martí Olvella, Josep Poch EScofet i Pere Llenas Suriol. A les eleccions municipals de 1934 va la llista del Centre Obrer va ser derrotada. Va obtenir 334 vots i dos regidors: Bartomeu Llobet Vallès i Josep Miró Miró.

Sant Sadurní d’Anoia

El 4 de febrer de 1931 es va constituir la Unió Catalanista Republicana, com a entitat adherida a Acció Catalana. Però, després de la poclamació de la República es va acabar adherint a ERC i constituint formalment el Centre d’Esquerra Republicana el 5 de gener de 1933. En aquest any tenia 60 socis, el 1934 comptava amb 150 i el juny de 1936 amb 118. El maig de 1934, el Consell directiu estava format per: Josep Ferré (president), Josep Balagué (vicepresident), Josep Benet (secretari), Jaume Baqués (vicesecretari), Ermengol Sibill (comptador), Antoni Tubella (caixer), Ernest Roca (adjunt), Antoni Huget (adjunt). El juny de 1936 el president era Daniel Forns i el secretari Antoni Huguet. En les eleccions del 12 d’abril aquesta entitat va treure 4 regidors, quedant per darrera de la candidatura de dretes. Tot i amb això, les eleccions es van repetir el 31 de maig de 1931 i va sortir guanyadora la candidatura d’ERC obtenint acta de regidor per aquesta Miquel Bruna, Joan Duram Ferrer, Salomó Esteve Cases, Daniel Forns Torelló, Anton Raventós Cases, Ernest Roca Guilera, Pere Torres Montserrat i Anton Comas Raventós. A les municipals de 1934 ERC va ser la llista guanyadora amb 1.121 vots i vuit regidors: Miquel Bruna Vila, Joan Duran Ferrer, Antoni Lloret Miquel, Josep Escarré Vallverdú, Jaume Ferrer Carbó, Francesc Tubella Rossell, Pere Esteve Llopart i Josep Ferrer Martí. Publicà el setmanari Lluitem!

Santa Fe del Penedès

L’any 1931 tenim constància de l’existència d’un Centre d’Esquerra Republicana a Santa Fe. A les eleccions municipals de 1934, es presentà una llista de la Unió de Rabassaires, en la qual s’integraren els membres d’ERC. La llista de la UR va obtenir 97 vots i 4 regidors: Miquel Ruiz Zarzoso (ERC), Cristòfor Capellades Casanovas (UR), Francesc Vallès Bosch (UR) i Emili Calvo Pérez (UR).

Santa Margarida i els Monjos

La Societat Coral La Margaridoia s’havia fundat el 1902 i el 1931 va decidir adherir-se a ERC. El 1931 també hi havia un Centre d’Esquerra Republicana a la Ràpita. El 1933 ERC tenia 148 afiliats i el juny de 1936, el Centre d’ERC en tenia 187. El 1936 el president del Centre era Ramon Vinyals i el secretari Josep Ferret. A les eleccions de 1934 va obtenir 607 vots i 6 regidors: Antoni Bolet Soler, Josep Bosch Roca, Joan Santacana Sans, Joan Martí Marcé, Josep Ràfols Raventós i Pau Janer Figueras.

Subirats

No hi ha cap centre registrat. A les eleccions municipals de 1934 els rabassaires van decidir copar l’Ajuntament presentant dues llistes, una d’ERC i l’altra de la USC, deixant la Lliga Regionalista fora. La llista d’ERC va guanyar amb 646 vots i vuit regidors: Rossend Vendrell Massó, Agustí Mercader Guixé, Jaume Bruna Carbonell, Antoni Catasús Parera, Jaume Massana Guilera, Miquel Solé Armengol, Josep Olivella Vendrell i Miquel Vendrell Tetas.

Torrelavit

El Centre d’Esquerra Republicana s’havia creat el 1931. L’any 1933 tenia 120 socis i el juny de 1936, 125. En aquesta data, el president era Miquel Gil Torres i el secretari Pere Mata Pins. A les eleccions municipals de 1934 la llista d’ERC va obtenir 406 vots i cinc regidors: Jaume Munné Miquel, Joan Cols Arnan, Antoni Ferrer Arús, Josep Poch Calaf i Joan Miquel Baqués. Durant l’any 1932 el Centre d’ERC va treure una publicació amb el títol de Renaixença Republicana.

Torrelles de Foix

El Centre d’Esquerra Republicana s’havia creat el 1931. L’any 1933 hi hagué també un Centre d’ERC a les Llombardes. El Centre de Torrelles tenia, l’any 1933, 59 socis i el de les Llombardes, 48. L’any 1936, el Centre d’ERC de Torrelles comptava amb 55 socis. A les eleccions municipals de 1934, es van presentar dues llistes d’esquerres amb militants d’ERC al seu si: la del Grup Popular Torrellense i la d’ERC. La llista d’ERC quedà en segon lloc amb 298 vots i 2 regidors. Els regidors d’ERC en aquell any eren: Joan Ventura Grimau (Grup Popular Torrellense, però militant d’ERC), Isidre Tutusaus Colet (llista d’ERC) i Pere Anunci Segura (llista d’ERC).

Vilafranca del Penedès

El maig de 1930 es constituí l’Agrupació Republicana, formada per gent jove i nova en la política. Aquesta agrupació va participar a la Conferència d’Esquerres Catalanes i s’integrà a ERC. El 12 d’agost de 1931 es constituí el Centre d’Esquerra Republicana de Vilafranca. El Consell directiu de maig de 1934 estava format per Josep Montaner Esteve (president), Pere Pascual Via (secretari), Manuel Clarassó (comptador), Francesc Hugué Raurell (caixer), Lluís Guasc Rovira (adjunt), Enric Bastardas Carraté (adjunt). El 1933, el Centre comptava amb 130 socis, el maig de l’any següent amb 135 i el juny de 1936 amb 157. També tenia una secció de les Joventuts d’Estat Català i una secció femenina: l’Agrupació Femenina Republicana d’Esquerra, dirigida i impulsada per Ketti Sagrera. En les eleccions del 12 d’abril de 1931, els membres de l’Agrupació Republicana (ERC) formaren part del Pacte d’Esquerres i tingueren tres regidors: Salvador Armendares, Fèlix Balaguer Castellet i Jaume Guitart. A les eleccions municipals de 1934, ERC va formar la Coalició d’Esquerres Republicanes, que va sortir guanyadora amb 2.595 vots i 11 regidors. D’aquests, sis eren militants d’ERC: Fèlix Balaguer Castellet, Jaume Guitart Soler, Magí Manyé Rafecas, Francesc Hugué Raurell, Josep Junqué Massana i Miquel Plans Marimon. El Centre d’Esquerra Republicana publicà el setmanari Abril entre l’agost de 1931 i l’octubre de 1934. Salvador Armendares fou escollit diputat al Parlament de Catalunya el 19 de novembre de 1932.

Vilobí del Penedès

El 2 de setembre de 1931 es constituïa el Centre d’Esquerra Republicana de Bellver a Vilobí del Penedès. El Consell directiu de maig de 1934 era format per: Julià Vidal (president), Josep Sàbat (vicepresident), Josep Suriol (secretari), Josep Planas (comptador), Josep Puig (caixer) i Josep Farrera (adjunt). L’any 1933 tenia 65 socis, els mateixos que el 1934 i el juny de 1936 comptava amb 63. A les eleccions municipals de 1934 ERC va guanyar les eleccions amb 327 vots i cinc regidors: Julià Vidal Olivella, Joan Ràfols Vivó, Vicenç Portolés Vergés, Josep Vilajuà Baqués i Jaume Montserrat Vallès.

Baix Penedès

Albinyana

El 22 de juny de 1931 es constituí el Centre Republicà Catalanista que es va adherir a ERC. El maig de 1934 formaven el seu Consell directiu Joan Mercadé Ribas (president), Bartomeu Nin Arans (vicepresident), Joan Rovira Casellas (secretari), Isidre Casellas Arans (vicesecretari), August Saperas Rovira (comptador), Antoni Juncosa Casellas (adjunt) i Josep Juncosa Casellas (adjunt). L’any 1933 tenia 22 socis i el maig de 1934, 25. A les eleccions municipals de 1934 el Centre Republicà Catalanista obtingué 103 vots i sis regidors: Josep Cañellas Mas, August Saperas Rovira, Joan Nin Casellas, Ramon Casellas Mañé, Josep Amigó Amigó i Joan Jané Rovira.

L’Arboç

L’1 d’agost de 1931 es va constituir la Joventut Catalanista d’Esquerra Republicana. El maig de 1934 el seu Consell directiu estava format per Joan Llorens Raventós (president), Prudenci Badia Girona (vicepresident), Joan Ferrer Marquès (secretari), Agustí Romagosa Cruset (vicesercretari), Ramon Tort Lluch (comptador i caixer) i els adjunts Joan Romagosa, Joan Pujol i Jaume Garriaga. El 1933 tenia 41 socis, el maig de 1934, 60 i a començaments de 1936 en tenia 40. A les eleccions municipals de 1934 formà coalició amb la Unió Republicana Federal, la qual va obtenir 491 vots i sis regidors. Els regidors d’Esquerra eren Joan Romagosa Carme, Joan Ribé Alba, Joan Pujol Costa i Miquel Inglada Colet.

Banyeres del Penedès

El 1933, existia una Agrupació d’ERC amb 18 militants i l’1 de febrer de 1934 es va adherir al partit la Cooperativa Unió Banyerense, amb 50 socis. L’any 1936, abans del Congrés que es va suspendre l’entitat tenia 52 socis. El maig de 1934, el Consell directiu estava composat per Pau Rovira Mestres (president), Joan Sanahuja (vicepresident), Joan Güell (secretari), Joan Inglada (vicesecretari), Florenci Cañas (comptador), Josep Vilanova (caixer), Joan Benach (adjunt) i Josep Inglada Orpí (adjunt). A les eleccions municipals de 1934, que va perdre, va obtenir 117 vots i 2 regidors.

Bellevei

El 22 de juny de 1931 el Centre Catalanista Republicà es va adherir a ERC. L’any 1934 tenia 25 socis i el Consell directiu estava format per: Domènec Miravent (president), Magí Vidal Huguet (secretari), Pere Urgell Cuatrecasas (caixer), Pere Mañé Farré (adjunt) i Pau Inglada (adjunt). El juny de 1936 comptava amb 38 socis. A les eleccions municipals de 1934 va ser la llista guanyadora amb 177 vots i quatre regidors: Pere Clavé Milà, Lluís Sans Pujol, Joan Mañé Urgell i Feliu Vives Mañé.

La Bisbal del Penedès

A l’octubre de 1931 constava com a entitat d’ERC el Comitè Republicà, que devia estar format pel Centre Republicà Socialista. Després no hi ha més constància de cap entitat d’ERC.

Bonastre

El 1931 constava com a entitat adherida Germanor. Després es creà el Centre Republicà d’Esquerra. L’any 1933 tenia 35 socis i el juny de 1936, 244. L’any 1933 n’era president Joan Pié i secretari Pere Roca Farré.

Calafell

El 14 de març de 1931 es va constituir el Centre Republicà Democràtic de Calafell, que s’adheriria a ERC. El 1933 tenia 198 socis, el 1934 204 i el 1936 238. El maig de 1934 el seu consel directiu era format per Josep Castelló Farrés (president), Josep Llevadies Mestres (vicepresident), Josep Rovira Calaf (secretari i comptador), Jaume Mestres Albet (caixer), Joan Batallà Mestres (adjunt) i Joan Grífols Albà (adjunt). El 1934 va guanyar les eleccions municipals amb 370 vots i 6 regidors: Francesc Nin Palau, Ramon Rovira Vidal, Recaredo Vidiella Pujol, Casimir Rossell Pons, Josep Rion Mil i Josep Fons Mestres.

Cunit

El Grup d’Esquerra de Cunit es va constituir l’1 de setembre de 1933. En aquest any tenia 24 socis. L’any següent en comptava 20 i el juny de 1936, 29. El maig de 1934 el Consell directiu era format per: Pere Hugué Solé (president), Josep Ferrando Pagès (vicepresident), Jaume Mestres Jané (secretari), Pere Mestres Ricart (caixer), Josep Mestres Serra (adjunt), Emili Martí Ferrando (adjunt). El gener de 1934 va ser l’única llista que es va presentar, amb 70 vots i cinc regidors.

Llorenç del Penedès

L’entitat adherida a ERC era el Centre Republicà Federal. L’any 1933 comptava amb 100 socis i el juny de 1936, amb 113. L’any 1936 el president del Comitè polític era Josep Brugal, el secretari Antoni Fontanals i el tresorer Josep Sicart. En les eleccions de 1934 la llista d’ERC fou l’única en presentar-se, obtenint 197 vots i sis regidors: Josep Brugal Palau, Josep Montserrat Torrents, Joan Sicart Riera, Miquel Romeu Mas, Jaume Soler Mitjans i Joan Montserrat Ràfols.

Masllorenç

La Societat de Rabassaires i Caixa Rural s’havia adherit a ERC el 1931. També prenia el nom de Centre Catalanista Republicà, integrat per les mateixes persones. L’any 1933 tenia 94 socis, el maig de 1934, un menys i el juny de 1936, 110. El Consell directiu de 1934 era format per: Marc Garriga Ferré (president), Joan Gibert Ferré (vicepresident), Josep Saperas Ribas (secretari), Sunon Galofré Garriga (vicesecretari), Anton Palu Seguí (comptador), Joan Calaf Farrerons (caixer), Ramon Batet Carbonell (adjunt), Salvador Serramià Calbet (adjunt) i Ramon Puig Ferrerons (arxiver). El 1936 el Comitè polític el presidia Ramon Batet Carbonell, Antoni Nin Domènec era el secretari i Joan Sendrós Gibert, el tresorer.

El Montmell

La Penya Catalanista Republicana s’havia adherit a ERC per l’octubre de 1931 i després es convertí en Centre Republicà Catalanista. L’any 1933 tenia 38 socis, que havien passat a 74 el juny de 1936. El gener de 1934 foren escollits com a regidors en la candidatura del Centre: Josep Saperas Cendrós, Francesc Andreu Ferré, Joan Saperas Ribas, Miquel Pons Vives i Cristòfor Valldosera Font.

Sant Jaume dels Domenys

El Comitè d’Esquerra Republicana es devia crear l’any 1932. El 1933 tenia 102 afiliats i l’any 1936, 144. En la darrera data, el president era Ignasi Guivernau Virgili i el secretari Antoni Batet Freixas. En les eleccions municipals de gener de 1934 ERC es va presentar sota les sigles de la Unió de Rabassaires, guanyant-les amb 331 i sis regidors: Josep Català Ravell, Salvador Saperas Rovira, Antoni Bartra Clarassó, Celestí Jané Jané, Anton Pros Montserrat i Joan Ventura Montserrat.

Sant Vicenç de Calders

En aquella època, aquest nucli encara disposava de municipi propi. El Centre Republicà Catalanista es va crear el 13 de juny de 1931 i s’adherí al partit el 31 de desembre del mateix any. El 1933 tenia 33 socis, el maig de 1934, 28. En aquest any, el Consell directiu el formaven: Pelegrí Guixens Lleó (president), Pere Borrut Caralt (vicepresident), Josep Nin Mercadé (secretari), Josep Solé Caralt (vicesecretari), Casimir Pons Caselles (comptador), Ventura Ferrer Parés (caixer), Agustí Caralt Guixens (adjunt). A les eleccions municipals de 1934 el Centre Republicà Catalanista va guanyar, amb 100 vots i quatre regidors. Un grup de rabassaires també es va presentar i va obtenir l’altre regidor que composava l’Ajuntament. Aquests foren: Pere Guixens Lleó (alcalde), Emili Caralt Lluch, Jaume Rovira Puigbet, Josep Solé Caralt i Pau Güell Guixens.

Santa Oliva

La Penya Catalanista d’Esquerra Republicana es va fundar i adherir a ERC el 19 de maig de 1931. El 1933 tenia 38 socis, l’any segúent havia augmentat fins a 45; l’any 1936 eren 66. El maig de 1934, el consell directiu estava format per: Pere Borrrell Clarmunt (president), Joan Aigó Guasch (secretari), Bartomeu Papiol Aran (comptador), Marcel·lí Urpí Nin (adjunt) i Pere Casellas Guasch (adjunt). A les eleccions municipals de 1934 va ser la candidatura guanyadora amb 162 vots i quatre regidors: Pere Borrell Claramunt, Miquel Pascual Castellví, Juli Sonet Rosell i Antoni Casellas Vallès

El Vendrell

El Centre Republicà Nacionalista es devia crear a finals de 1930 i recollia l’herència del Centre Nacionalista Republicà fundat el 1907. L’any 1933 tenia 97 militants i el 1936, 144. En aquesta data, el president era Francesc Arbós i el secretari Pere Bonsoms. A les eleccions municipals de 1934 es va presentar en una Coalició d’Esquerres, quedant en segon lloc amb 655 vots i quatre regidors. Els d’ERC eren: Joan Ivern Arans, Lauro Sumoy Guasch i Josep Vidal Canela. El Centre Republicà Nacionalista publicà entre 1930 i 1932 la revista Temps Nous i la comarcal del Vendrell el setmanari La Fornal, durant 1934.

Garraf

Canyelles

El Centre Autonomista Republicà participà en la creació de la Comarcal del Penedès des de 1931 i continuava funcionant el 1936, ja que es va inscriure al III Congrés Nacional ordinari. A les eleccions de 1934, va ser l’única llista en presentar-se, obtenint 114 vots i cinc regidors: Josep Soler Ferrer, Joan Pujol Carbonell, Pau Solé Escofet, Pere Fontanals Amell i Ramon Carbonell Soler.

Cubelles

L’Agrupació d’Esquerra Republicana participava en la creació de la Comarcal del Penedès a la tardor de 1931. L’any 1934 tenia 29 socis i el 1936, 50. El maig de 1934, el Consell directiu estava format per Josep Muntaner Pujol (president), Josep M. Miró Guibernau (vicepresident), Salvador Estaella Tumeu (secretari), Joan Ivern Trillas (vicesecretari), Pau Borrell Palau (caixer), Josep Escardó Poch (adjunt), Ramon Roviras Ferrer (adjunt), Melcior Cona Castellví (adjunt) i Josep Mercadé Rovirosa (adjunt). A les eleccions municipals de 1934 va ser la candidatura guanyadora amb 241 vots i quatre regidors: Ramon Estalella Romeu, Josep Mestres Avinyó, Isidre Montané Ballester i Josep Castellví Ivern.

Olivella

No hi ha constància de cap entitat al municipi. A les eleccions municipals de 1934 es va presentar una candidatura d’ERC que va quedar empatada a 53 vots amb la llista de dretes. No sabem el resultat de la segona votació que es va realitzar per desfer l’empat.

Sant Pere de Ribes

El Centre d’Esquerra Republicana es va crear l’1 d’octubre de 1933. El maig de 1934 tenia 103 associats i feia constar que comptava amb l’adhesió de la Societat d’Agricultors Obrers (fundada el 1919). En aquesta data, el Consell directiu el formaven: Joan Cuadras Marcer (president), Joan Soler Vidal (vicepresident), Josep Ferret Giralt (comptador), Pere Giralt Massó (caixer), i els adjunts Enric Albà Pascual, Josep Jacas Guillaumes i Raimon Raventós Giralt. El juny de 1936 comptava amb 96 afiliats. A les eleccions municipals de 1934 va guanyar amb 562 vots i sis regidors: Joan Cuadras Marcer, Josep Ferret Giralt, Pere Bertran Milà, JOsep Roig Piera, Josep Jacas Guillaumes i Josep Coll Puig.

Sitges

El Centre d’Esquerres, adherit a ERC, es va crear el 20 de juny de 1931 per la transformació de l’Ateneu el Centaure, entitat fundada el 1927. L’any 1933 tenia 50 afiliats, el 1934 70 i el 1936 64. El Consell directiu de maig de 1934 l’integraven: Pere Curtiada (president), Joan Cosiulls (vicepresident), Josep Costa Salert (secretari), Ramon Duran (vicesecretari), Joan Roca (caixer) i els adjunts August Roca Llauradó, Josep Sanromà, Joan Serra i Ildefons Jornet. A les eleccions municipals de gener de 1934 va fer coalició amb el PSOE amb el nom de Coalició Republicana Socialista, la qual va perdre, obtenint 925 vots i cinc regidors. Els d’Esquerra foren: Joan Santaló Camps, Sebastià Pascual Mirabent i Josep Xambó Miret. El Centre d’Esquerres continuà la publicació de periòdic Opinem, que havia iniciat l’Ateneu el Centaure.

Vilanova i la Geltrú

El Centre Democràtic Federalista s’havia fundat, segons afirmaven ells mateixos, el 5 de gener de 1878. Va ser una de les entitats fundadores d’ERC, el març de 1931. L’any 1933 comptava amb 323 socis. El maig de 1934 l’integraven 510 socis i el seu Consell directiu el formaven Salvador Escofet Pascual (president), Eduard Egea García (vicepresident), Antoni Fortuny Nicolau (secretari), Albert Pelegrí Gener (vicesecretari), Antoni Rius Roig (comptador), Jaume Serra Roca (caixer) i els adjunts Josep Penera Tocat, Martí Mercader Amatller, Antoni Barrueco Campo, Joan Olivella Lluch, Josep Vila Soler i Josep Pla Alemany. El 1936 comptava amb 593 militants. El juny de 1932 va constitur el Grup Femení del CDF, la primera junta del qual fou: Rosalia Rius Borràs (presidenta), Francesca Planas Masdeu (secretària), Núria Ventosa Pinilla (vicesecretària), Maria Torres Pinsach (tresorera), Rosa Gil Rimbau (tresorera) i les bibliotecàries Teresa Torres Pinsach, Laura Pelegrí Joan, i les vocals Irene Benús Capdet, Genoveva Olivella Casañes i Josepa Flo Bou. El Centre Democràtic Federalista havia format la Coalició Republicana Catalanista per presentar-se a les eleccions del 12 d’abril de 1931, que va ser guanyadora, amb 15 regidors. En les municipals de 1934 va formar la Coalició d’Esquerres Republicanes amb el Centre d’Esquerra Estat Català i la Unió Socialista de Catalunya, essent la guanyadora amb 4.155 vots i 12 regidors. Els del CDF eren: Antoni Escofet Pascual, Magí Soler Folguerola, Artur Planas Masdeu, Marcel·lí Miró Fora, Joan Olivella Lluch i Eduard Egea García. El Centre Democràtic Federalista publicava des de 1907 el setmanari Democràcia. Joan Ventosa Roig, membre històric del CDF fou diputat a les Corts constituens i conseller d’Economia i Agricultura entre octubre de 1933 i gener de 1934. Pere Mestres Albet fou el primer president de la comarcal del Penedès, diputat al Parlament de Catalunya (1932), diputat a Corts (1936) i conseller de Governació (octubre 1933-gener 1934) i d’obres públiques i assistència social.

A Vilanova i la Geltrú existí també el Centre d’Esquerra Estat Català. Tot i que en totes les conteses electorals donà suport a ERC, no participà mai de la vida orgànica del partit a causa de les discrepàncies que mantingué amb el CDF i amb el mateix Francesc Macià en qui havia de representar el Penedès a les eleccions a Corts constituents de juny de 1931. La majoria de les agrupacions d’ERC i Francesc Macià es van decidir finalment per Joan Ventosa Roig. L’any 1936 es devia integrar a Estat Català, quan Dencàs abandonà ERC i va reorganitzar aquella formació.

NOTA SOBRE LES FONTS

La major part d’aquest apunt al bloc es basa en la documentació de l’Arxiu Nacional de Catalunya, fons 886 (documentació procedent de Salamanca), PS Barcelona 818, 820, 824,1373, 1441.

També he consultat l’article d’Arnau González Vilalta: “Militància i implicació territorial d’ERC a les comarques de Barcelona (1932-1934)”, a Santesmases i Ollé, Josep (director), Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana, Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2008, p. 249-267. Vull agrair al mateix Arnau González que em fes arribar les fitxes de la comarcal del Penedès que havia localitzat ell a Salamanca.

A banda de l’ANC he consultat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Històric de Sant Sadurní, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell i el Centre de Documentació del Vinseum de Vilafranca del Penedès.

Les dades sobre les eleccions de 1934, en la seva major part procedeixen del Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, que es pot consultar on-line.

De premsa he constulat les següents capçaleres: Abril, Baix Penedès, Democràcia, Diari de Tarragona, La Humanitat i L’Opinió.

Pàgines web: Memòria Esquerra i Tots els noms.

I la següent bibliografia:

Argemí Sala, Xavier; Sadurní Hill, M. Teresa; i Serra Arman, Sant Quintí de Mediona. Evolució sòcioeconòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès, Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí, 1999.

Arnabat i Mata, Ramon, La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la fil·loxera a la Guerra Civil, 1890-1940, Santa Margarida i els Monjos: Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, 1993.

Campamà, Salvador: "República, guerra i revolució" a Arnabat, R. i Vidal, J., coords, Història de Vilafranca del Penedès, Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès - Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008, p. 377-406.

Conesa Sánchez, Ricard, Visca la República! La proclamació de la República a Sitges, Sitges, 2008 (es pot consultar a Tots els noms: http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/Visca%20la%20Republica.pdf).

Esteve Cols, Mireia, Segona República i Guerra Civil a Sant Pau d’Ordal, (Premis Llavor de lletres 2007), La Fura: Vilafranca del Penedès, 2007.

Ferrando i Romeu, Pere, “La premsa escrita al Vendrell: un nou exemple d'intensitat social i cultural”, Miscel·lània Penedesenca, 20, 1995, pp. 329-346.

Guiu i Pujol, Andreu, República, guerra i postguerra a Gelida, Gelida: El 3 de Vuit-Biblioteca Jaume Vila i Pascual-Ajuntament de Gelida, 2006.

Ivern i Salvà, Mª Dolors, Història d'Esquerra Republicana de Catalunya: 1931-1936, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, 2 volums.

Ivern i Salvà, Mª Dolors, coord., Les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1939), Barcelona: Fundació Josep Irla, 2000.

Moral i Reixach, Sixte, La premsa en català a Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1985.

Pomés i Vives, Jordi, La Unió de Rabassaires: Lluís Companys i el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.

Recasens, Jaume, Somnis en paper. Premsa i periodisme al Penedès republicà, Valls: Cossetània Edicions, 2011.

Torrent i Oriol, Jaume, Salvador Armendares i Torrent: Malgrat de Mar, 1893-Mèxic, DF, 1964: metge i polític, Barcelona: Editorial Viena, 2005.